Mentre érem a la bilbioteca de la OSU a Corvallis, hem hagut d'agafar un ascensor. Al replà hi havia dos joves ben plantats (d'aquells que a les pen·nícules fan cua per apuntar-se als Marines o a l'equip de rugbi) que havien premut el botó de baixar. La Patty ha premut el de pujar i al cap d'un moment ha arribat un ascensor destinat a pujar.
Aquí, com a casa nostra, pot caldre trencar el gel, amb alguna frase com "Els últims seran els primers" o "La veterania és un grau", per allò de l'edat que ens distingia un grup de l'altre. La iniciativa l'ha presa la Patty, que ha deixat anar "Age before beauty" i ha entrat tot decidida entre les rialles de tots plegats.
Un bon exemple de com sovint la fraseologia o els girs idiomàtics no es poden traduir literalment d'una llengua a una altra, perquè "Edat abans que bellesa" hauria estat un sacrilegi en el temple de l'ordre alfabètic que qualsevol biblioteca eś.
29 de gener, 2011
Una vella cowneguda a Corvallis
Avui m'han dut a Corvallis, a uns 100 quilòmetres, on ens han rebut la Patty i l'Angelo. És la ciutat on hi ha la Oregon State Universtity, ella mateixa una ciutat immensa amb els seus propis carrers i planta d'electricitat, però sobretot uns estadis de Rugbi americà, beisbol, bàsquet i altres esports que sumen més superfície que tota la que té la UPF! I tot faraònic: la part veterinària i d'estudis agraris ocupa més espai que tot el Barça sencer... una biblioteca de set plantes d'un edifici sencer!
Justament en aquesta biblioteca he trobat una vella cowneguda, la vaca de Praga. Hi mancaven les altres cent que omplien totes els racons de la ciutat aquells 2002 o 2003. No és, segur, la preferida de l'Oriol, que era una vaca paracaigudista, però potser sí la de la Laia, que les volia totes.
Els que sortim a la foto ja els coneixeu o els podeu deduir, tret la cowneguda, que no consta com es diu.
Justament en aquesta biblioteca he trobat una vella cowneguda, la vaca de Praga. Hi mancaven les altres cent que omplien totes els racons de la ciutat aquells 2002 o 2003. No és, segur, la preferida de l'Oriol, que era una vaca paracaigudista, però potser sí la de la Laia, que les volia totes.
Els que sortim a la foto ja els coneixeu o els podeu deduir, tret la cowneguda, que no consta com es diu.
Escultures blanes
La dona amb qui vaig jugar a scrabble ha resultat ser una artista que fa escultures blanes. Si visiteu la web que us he apuntat, entendreu el concepte i tindreu segurament una sorpresa tan grata com he tingut jo... Si us preneu la pena de llegir les explicacions de cada estàtua, veureu quina endimoniada riquesa de vocabulari té (endimoniada des del punt de vista escrablístic).
28 de gener, 2011
Fer un volt
La xerrada a què he assistit (HOW MANY LIGHTBULBS DOES IT TAKE TO PLUG IN AN ELECTRIC CAR?) ha estat amb el director (Chris Paine) d'un documental sobre el cotxe elèctric (Who Killed the Electric Car?) que va fer molt de soroll el 2006 i que ara prepara la seqüela: The revenge of electric car.
Els vincles següents us harien de dur a una conferència semblant i al documental del 2006, però sembla que el segon és retirat per problemes de copyright i els militants EV el tornen a penjar.
http://www.youtube.com/watch?v=VJ0fUw9qWKs
http://www.youtube.com/watch?v=34KcMQvFpEE
Segueixo perdent-me la majoria de les gracietes, que sembla que és obligat que n'hi hagi. Avui n'he pescat una: ens ha mostrat com els americans es varen passejar per la lluna en un vehicle elèctric, que diu que segueix allà, i com la NASA ha explorat Mart amb un vehicle elèctric de control remot, per acabar concloent, per a gaudi de tuti quanti, que són majoria els planetes i satèl·lits del nostre sistema solar que prefereixen els vehicles elèctrics abans que els de gasolina.
Però la substància és tan demoledora que surts decidit a cremar tots els cotxes de benzina. Aparteu les criatures!
Els vincles següents us harien de dur a una conferència semblant i al documental del 2006, però sembla que el segon és retirat per problemes de copyright i els militants EV el tornen a penjar.
http://www.youtube.com/watch?v=VJ0fUw9qWKs
http://www.youtube.com/watch?v=34KcMQvFpEE
Segueixo perdent-me la majoria de les gracietes, que sembla que és obligat que n'hi hagi. Avui n'he pescat una: ens ha mostrat com els americans es varen passejar per la lluna en un vehicle elèctric, que diu que segueix allà, i com la NASA ha explorat Mart amb un vehicle elèctric de control remot, per acabar concloent, per a gaudi de tuti quanti, que són majoria els planetes i satèl·lits del nostre sistema solar que prefereixen els vehicles elèctrics abans que els de gasolina.
Però la substància és tan demoledora que surts decidit a cremar tots els cotxes de benzina. Aparteu les criatures!
Abatuts motoritzats
Aquesta societat està uns quants passos per endavant quant a les facilitats per a les persones amb mobilitat reduïda (accés al transport públic i a tota mena de llocs, actitud del personal de servei en aquests indrets, resposta de la gent aliena...). Com a conseqüència, es veu molta gent abatuda, amb tota mena de limitacions personals, que es traginen d'un lloc a l'altre amb cadires motoritzades o amb l'ajuda del pròxim.
Moltes de les persones que he vist motoritzades m'han fet pensar en la meva mare, perquè tot sovint m'ha semblat gent rendida davant adversitats molt menys severes que les que ella ha de superar cada dia.
Jo me l'estimo molt, la meva mare. Molt sovint mesuro el món o les meves adversitats o alegries sense adonar-me que estic pensant en com ella ho veuria o ho valoraria, fins que se'm fa avinent que estic percebent la seva proximitat. Un dels motius que fan més fort l'amor que li tinc en aquesta indivídua que s'obstina a no fer-se vella desoint els grinyols dels seus ossos és que l'admiro com a poques persones en aquest món. Sempre ha estat així, com a persona i per la seva formació, i deu formar part del nostre ADN el fet de venerar els nostres majors, però ara que el declivi inexorable li posa més alt que mai el llistó de les petites adversitats quotidianes, ara és quan ella té més força que mai per mantenir la seva independència i per valdre's al màxim per ella mateixa. En cada portlandès que veig arraulit en una cadira de rodes amb la meitat (aparentment) de motius que ella trobo un motiu més per confiar que aquesta empenta i vivacitat inexhauribles em permetran gaudir d'ella per molts anys.
En la distancia no te olvido, en la distancia te quiero más, perdonaría toda la ofensa pero olvidarte jamás, jamás...
Moltes de les persones que he vist motoritzades m'han fet pensar en la meva mare, perquè tot sovint m'ha semblat gent rendida davant adversitats molt menys severes que les que ella ha de superar cada dia.
Jo me l'estimo molt, la meva mare. Molt sovint mesuro el món o les meves adversitats o alegries sense adonar-me que estic pensant en com ella ho veuria o ho valoraria, fins que se'm fa avinent que estic percebent la seva proximitat. Un dels motius que fan més fort l'amor que li tinc en aquesta indivídua que s'obstina a no fer-se vella desoint els grinyols dels seus ossos és que l'admiro com a poques persones en aquest món. Sempre ha estat així, com a persona i per la seva formació, i deu formar part del nostre ADN el fet de venerar els nostres majors, però ara que el declivi inexorable li posa més alt que mai el llistó de les petites adversitats quotidianes, ara és quan ella té més força que mai per mantenir la seva independència i per valdre's al màxim per ella mateixa. En cada portlandès que veig arraulit en una cadira de rodes amb la meitat (aparentment) de motius que ella trobo un motiu més per confiar que aquesta empenta i vivacitat inexhauribles em permetran gaudir d'ella per molts anys.
En la distancia no te olvido, en la distancia te quiero más, perdonaría toda la ofensa pero olvidarte jamás, jamás...
Lovejoy Bakery
 | Avui he fet les meves dues primeres partides de Scrabble en anglès (de fet, a Barcelona en vàrem fer dues amb la Lynn i el Michael, però eren de demostració i no compten). La meva adversària ha estat la Susann, que he conegut aquesta setmana gràcies a la convocatòria d'un Meetup de Scrabble per al febrer i l'escenari un local molt polit del barri yuppie de Portland. |
Val a dir que ella ha jugat als dos cantons del tauler, ajudant-me a esbandir els faristols més compromesos i a trobar emplaçament per als més vistosos, inclòs el meu primer scrabble o bingo, que diuen ells, un 'invaded' que pronostica el desembarcament de les hosts almogàvers als taulers de les índies occidentals...
Follow the leader
Això del Meetup (que us comentava fa uns dies) és molt potent i et podria organitzar la vida. En el moment en què manifestes certs interessos, et comencen a arribar convocatòries de tot tipus. Molt sovint hi ha un mòbil comercial al darrere: algú comprarà entrades per a un espectacle, la trobada es fa en un local X on es consumirà Y (un dinar, un tast de sake...), però en aquest país això s'assumeix amb tota naturalitat i sense escarafalls. Avui m'he deixat atreure per una promesa de balls de saló (ballroom) que ha resultat ser una primera classe gratuïta-però-apuntat-ràpid-que-després-costarà-més.
Me n'ha quedat una observació premonitòria del que se'ns prepara. Com que aquí això del políticament correcte ja ha aconseguit que la gent no protesti contra les barbaritats gramaticals (fan concordar el 'their' amb el singular per no haver de repetir o fer l'ús genèric; d'altres, no sé si per dur-ho més enllà o com a forma de protesta posen sistemàticament 'her' com a genèric...), resulta que quan es donen les instruccions als alumnes d'un curs de ball ja no es diu que el 'gentleman' farà un pas X i la 'lady' al revés: com que pot ser que siguin dos homes o dues dones o una parella hetero que decideixen expressar la seva assumpció de la jilipollesa institucionalitzada fent els papers al revés, doncs, quan descriuen els passos que ha de fer l'home l'anomenen el 'leader' i els passos de la dona els fa el 'follower'. O sigui que més que una pista de ball, semblava un parlament atomitzat amb tot de partits amb un líder cadascun amb un sol seguidor, com si fos una trobada d'independentistes catalans.
Me n'ha quedat una observació premonitòria del que se'ns prepara. Com que aquí això del políticament correcte ja ha aconseguit que la gent no protesti contra les barbaritats gramaticals (fan concordar el 'their' amb el singular per no haver de repetir o fer l'ús genèric; d'altres, no sé si per dur-ho més enllà o com a forma de protesta posen sistemàticament 'her' com a genèric...), resulta que quan es donen les instruccions als alumnes d'un curs de ball ja no es diu que el 'gentleman' farà un pas X i la 'lady' al revés: com que pot ser que siguin dos homes o dues dones o una parella hetero que decideixen expressar la seva assumpció de la jilipollesa institucionalitzada fent els papers al revés, doncs, quan descriuen els passos que ha de fer l'home l'anomenen el 'leader' i els passos de la dona els fa el 'follower'. O sigui que més que una pista de ball, semblava un parlament atomitzat amb tot de partits amb un líder cadascun amb un sol seguidor, com si fos una trobada d'independentistes catalans.
27 de gener, 2011
Van al gra (el del mig)
Una mostra del caràcter pràctic dels americans, és com ells entenen què és ser romàntic:
Si voleu ser romàntics a l'americana, som-hi:
http://www.customizedgirl.com/
n'hi ha per a tots els gustos!
Si voleu ser romàntics a l'americana, som-hi:
http://www.customizedgirl.com/
n'hi ha per a tots els gustos!
Piano, piano, si va lontano
No hi ha gaire novetats, per ací, sort dels gols de Barça... segueixo feinejant amb l'anglès i anant a tantes conferències com puc. La darrera va ser sobre "green jobs". Us passo el vincle de la mateixa xerrada en una altra universitat.
Com en altres casos de conferenciants negres, he tingut les meves pegues per seguir-lo. Curiosament, però, només m'he perdut els acudits i les facècies. Mentre parlava en to acadèmic, el seu anglès era transparent per a mi. Però quan passava a fer riure l'audiència, el seu anglès esdevenia críptic. L'audiència era majoritàriament caucàsica i reia unànimement, cosa que ens duu a la conclusió que el problema no era la seva manera afroamericana de fer les facècies, sinó la meva manca de familiaritat.
L'única cosa graciosa que li vaig captar va ser quan va escenificar com una persona l'havia reconegut en un aeroport com el conseller d'Obama que havia estat acomiadat per les pressions de l'ultradreta s.palinista; el desconegut no sabia com expressar-li la seva consternació perquè l'haguessin tractat tan malament, fins al punt que era ell qui havia de consolar l'altre. Una escena presentada amb una notable vis còmica. Però el millor era al començament de l'escena, imitant caricaturescament el moment en què aquell home l'havia reconegut mirant-lo amb incredulitat: "tu... tu... tu... tu ets l'home verd" (the green man), tot seguit va tornar al seu paper acadèmic i mostrant el dors força negre de les seves mans a l'audiència, va espetegar: "Aquesta és l'Amèrica postracial!" per a deliri de l'audiència, farcida de militants demòcrates, segons es va evidenciar en múltiples moments en què va demanar que aixequessin les mans els que havien estat en tal manifestació o havien col·laborat en tal campanya.
I mentre el ZP es fa enrere dels compromisos adquirits amb els productors d'energies netes (us sona?), als EUA pregonen que la sortida de la crisi requereix donar un impuls en aquestes energies; aquests espanyols, sempre contra la història... vejam si ens en desfem aviat!
Bé, si no em toca la rifa, no crec que en les properes setmanes pugui anar donant gaire novetats, perquè no penso resumir-vos totes les xerrades a què assisteixi, ok?
I aquí seguim sense neu...
Com en altres casos de conferenciants negres, he tingut les meves pegues per seguir-lo. Curiosament, però, només m'he perdut els acudits i les facècies. Mentre parlava en to acadèmic, el seu anglès era transparent per a mi. Però quan passava a fer riure l'audiència, el seu anglès esdevenia críptic. L'audiència era majoritàriament caucàsica i reia unànimement, cosa que ens duu a la conclusió que el problema no era la seva manera afroamericana de fer les facècies, sinó la meva manca de familiaritat.
L'única cosa graciosa que li vaig captar va ser quan va escenificar com una persona l'havia reconegut en un aeroport com el conseller d'Obama que havia estat acomiadat per les pressions de l'ultradreta s.palinista; el desconegut no sabia com expressar-li la seva consternació perquè l'haguessin tractat tan malament, fins al punt que era ell qui havia de consolar l'altre. Una escena presentada amb una notable vis còmica. Però el millor era al començament de l'escena, imitant caricaturescament el moment en què aquell home l'havia reconegut mirant-lo amb incredulitat: "tu... tu... tu... tu ets l'home verd" (the green man), tot seguit va tornar al seu paper acadèmic i mostrant el dors força negre de les seves mans a l'audiència, va espetegar: "Aquesta és l'Amèrica postracial!" per a deliri de l'audiència, farcida de militants demòcrates, segons es va evidenciar en múltiples moments en què va demanar que aixequessin les mans els que havien estat en tal manifestació o havien col·laborat en tal campanya.
I mentre el ZP es fa enrere dels compromisos adquirits amb els productors d'energies netes (us sona?), als EUA pregonen que la sortida de la crisi requereix donar un impuls en aquestes energies; aquests espanyols, sempre contra la història... vejam si ens en desfem aviat!
Bé, si no em toca la rifa, no crec que en les properes setmanes pugui anar donant gaire novetats, perquè no penso resumir-vos totes les xerrades a què assisteixi, ok?
I aquí seguim sense neu...
24 de gener, 2011
La festa del Joseph
Que és el fill de la Lynn i va rebre una colla de familiars. Ara mateix no crec que importin els currículums de cadascun, sinó veure la pinta que fan.
Això va ser ahir diumenge, el Joseph fa els 25 a mitja setmana, però ajuntar els parents en un país tan desmesurat té els seus intríngulis.
Això va ser ahir diumenge, el Joseph fa els 25 a mitja setmana, però ajuntar els parents en un país tan desmesurat té els seus intríngulis.
La cara de vergonya, se'm cauria
Jo, si fos espanyol, em moriria de vergonya anant pel món i veient que no hi tenen millor premsa que als països que colonitzen.
Per sort, el nord-americà de classe mitjana té idea d'alguna cosa com Catalonia o Caledonia, sense saber massa d'on vé; en un país on qualsevol es pot canviar el nom quan vol o reinventar-se, no tenen gaire problema a acceptar que no ets allò que de bones a primeres els havia semblat.
El cas és que m'he comprat una llibreta per anar prenent notes com un beneit de tot el que em crida l'atenció, la qual està feta a la Xina per encàrrec d'una empresa de Portland que ho ha posat tot en anglès menys el missatge contra els pirates, que, com tots sabem, són espanyols, tant si violen marques registrades com si provoquen dèficits fiscals.
Per sort, el nord-americà de classe mitjana té idea d'alguna cosa com Catalonia o Caledonia, sense saber massa d'on vé; en un país on qualsevol es pot canviar el nom quan vol o reinventar-se, no tenen gaire problema a acceptar que no ets allò que de bones a primeres els havia semblat.
El cas és que m'he comprat una llibreta per anar prenent notes com un beneit de tot el que em crida l'atenció, la qual està feta a la Xina per encàrrec d'una empresa de Portland que ho ha posat tot en anglès menys el missatge contra els pirates, que, com tots sabem, són espanyols, tant si violen marques registrades com si provoquen dèficits fiscals.
23 de gener, 2011
Earlier bird, catches the worm
Aquest aforisme, equivalent als nostres Qui matina fa farina | Qui matineja, més temps feineja| Qui s'aixeca de matí, pixa allà on vol | Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit (gràcies Víctor), me'l varen explicar mentre fèiem la malifeta (tot dinant) de comprovar la voracitat dels ocells que ens envoltaven. El més elegant, aquest blavós que no es destaca gaire:
però espero que la bona gent que em va organitzar l'esquiada compliran la promesa d'enviar altres fotos que afegiré quan arribaran.
però espero que la bona gent que em va organitzar l'esquiada compliran la promesa d'enviar altres fotos que afegiré quan arribaran.
No pain, no gain
Això és el que em varen dir el Chris, la Véronique, la Jane i el Gary quan ens acomiadàvem, jo més que baldat després de passar el dia més assoleiat del segle XXI a Portland fent esquí de fons amb ells.
Es referien als molts blaus que tindré demà després de totes les trompades que m'he fumut com a càstig a la gosadia de pensar que després de tant de temps seria bufar i fer ampolles. Però ha valgut la pena.
El que es veu al meu darrere és un llac glaçat i una muntanya amb un remuntador. I un parell de dades: això és a uns 90 quilòmetres de Portland; llogar esquís de fons i botes, 15$, menys de dotze euros.
Es referien als molts blaus que tindré demà després de totes les trompades que m'he fumut com a càstig a la gosadia de pensar que després de tant de temps seria bufar i fer ampolles. Però ha valgut la pena.
El que es veu al meu darrere és un llac glaçat i una muntanya amb un remuntador. I un parell de dades: això és a uns 90 quilòmetres de Portland; llogar esquís de fons i botes, 15$, menys de dotze euros.
21 de gener, 2011
Molta música i el ciclobús
Ahir em varen convidar al COMBO que en Peter (el veí del davant, germà de la Sanya que em va oferir una mostra de les seves habilitats violinístiques) i dos companys més de música, junt amb dos professors i un exalumne, feien per presentar els seus progressos. De qualitat i de gran futur:
Em va servir per veure com s'organitza una societat passada per l'aigua. Potser perquè m'estic movent entre gent de classe mitjana, qui toca menys instruments en toca un parell, però tots tenen sempre compromisos per assajar o interpretar amb diferent gent segons els diferents instruments. ¿Serà per això que plou sempre? I fan d'aquestes presentacions tot un acte social. Les famílies dels aprenents (molt dignes, insisteixo) endolceixen la sessió duent tota mena de pastissos casolans o de marca i begudes. En Vincent (el pare del Peter) em va confessar que, quan l'organitzadora principal va enviar un correu demanant a tots els músics que fessin alguna aportació, el pianista fa oferir generosament la seva mother-in-law. Per assegurar-se que l'entenia, em va demanar si sabia què significa i li vaig contestar que sí, que la sogra és el principal motiu pel qual els països civilitzats prohibeixen la poligàmia.
I el nom de ciclobús fa justícia a l'equipament que tots els autobusos de l'àrea metropolitana de Portland tenen al morro per poder dur dues bicicletes:
Em va servir per veure com s'organitza una societat passada per l'aigua. Potser perquè m'estic movent entre gent de classe mitjana, qui toca menys instruments en toca un parell, però tots tenen sempre compromisos per assajar o interpretar amb diferent gent segons els diferents instruments. ¿Serà per això que plou sempre? I fan d'aquestes presentacions tot un acte social. Les famílies dels aprenents (molt dignes, insisteixo) endolceixen la sessió duent tota mena de pastissos casolans o de marca i begudes. En Vincent (el pare del Peter) em va confessar que, quan l'organitzadora principal va enviar un correu demanant a tots els músics que fessin alguna aportació, el pianista fa oferir generosament la seva mother-in-law. Per assegurar-se que l'entenia, em va demanar si sabia què significa i li vaig contestar que sí, que la sogra és el principal motiu pel qual els països civilitzats prohibeixen la poligàmia.
I el nom de ciclobús fa justícia a l'equipament que tots els autobusos de l'àrea metropolitana de Portland tenen al morro per poder dur dues bicicletes:
20 de gener, 2011
De rentador, res
Ahir vaig veure el meu primer ós rentador. Curiosament, ell no va experimentar la mateixa alegria que jo i va evaporar-se.
Només es pot distingir que una cosa fosca està passant pel damunt de la valla. Té una cua a franges i la cara amb una mena d'antifaç. Fa com tres vegades un gat, la mida d'un gos menor que un pastor però força més gran que un xiuaua.
I de rentador, res. A no ser que sigui en el sentit de "llogador" que diuen els hispans ací: quan renten un cotxe vol dir que el lloguen. No és possible entendre del tot el castellà nord-americà sense saber anglès. Ve a ser una mena de castellà light per a anglosaxons. Vaig poder-ho comprovar en una visita a l'escola de la Lynn, on tenen una classe d'immersió en castellà. Els llibres que tenen com a suport docent estan traduïts de l'anglès d'una manera tan bastarda que posa els pèls de punta. Crec que no cal que ens preocupem gaire més per si el castellà ens ha d'esborrar del mapa. Les editorials barcelonines en castellà s'haurien d'espallongar, perquè de mercat n'hi ha...
Diuen que el bon temps seguirà encara una setmana...
Només es pot distingir que una cosa fosca està passant pel damunt de la valla. Té una cua a franges i la cara amb una mena d'antifaç. Fa com tres vegades un gat, la mida d'un gos menor que un pastor però força més gran que un xiuaua.
I de rentador, res. A no ser que sigui en el sentit de "llogador" que diuen els hispans ací: quan renten un cotxe vol dir que el lloguen. No és possible entendre del tot el castellà nord-americà sense saber anglès. Ve a ser una mena de castellà light per a anglosaxons. Vaig poder-ho comprovar en una visita a l'escola de la Lynn, on tenen una classe d'immersió en castellà. Els llibres que tenen com a suport docent estan traduïts de l'anglès d'una manera tan bastarda que posa els pèls de punta. Crec que no cal que ens preocupem gaire més per si el castellà ens ha d'esborrar del mapa. Les editorials barcelonines en castellà s'haurien d'espallongar, perquè de mercat n'hi ha...
Diuen que el bon temps seguirà encara una setmana...
18 de gener, 2011
Conduir sota els efectes del cafè
Això que ells en diuen cafè és arreu. De fet, a la Wikipèdia recullen que els portlandesos es consideren molt cafeters (Cito: "Portland is known for its large number of microbreweries and microdistilleries, as well as its coffee enthusiasm. It is also the home of the Trail Blazers NBA team."). Ja em va cridar l'atenció que la immensa llibreria Powell's tingués termos entre els objectes de mertxandísing, i especialment com era el tap:
Mentre anava a un altre acte del MLK memorial day, vaig poder veure en temps real com aquest tap foradat serveix per poder beure mentre condueixes: passant un dit de la mà que aguanta el volant pel forat, pots obrir el termo i beure amb l'altra mà.
I parlant de "tap", resulta que així és com anomenen el "claqué". Ahir uns veïns del Kronental varen venir a fer postres amb els dos fills, que varen explicar algunes coses de les seves escoles, entre d'altres que tots dos estudien xinès com a L2 i fan "tap". A més, ens varen regalar les orelles amb un breu concert (ja se sap que lo bueno...).
Al mirall veureu la Lynn i no veureu el Michael, amagat darrere el flaix.
I sobre l'acte, a més de practicar l'anglès de força ponents negres, una interpretació al saxo de "What a wonderful world" que recordaré durant molts anys, amb un públic de prop de cinc-centes persones dret, embogit de plaer...
Mentre anava a un altre acte del MLK memorial day, vaig poder veure en temps real com aquest tap foradat serveix per poder beure mentre condueixes: passant un dit de la mà que aguanta el volant pel forat, pots obrir el termo i beure amb l'altra mà.
I parlant de "tap", resulta que així és com anomenen el "claqué". Ahir uns veïns del Kronental varen venir a fer postres amb els dos fills, que varen explicar algunes coses de les seves escoles, entre d'altres que tots dos estudien xinès com a L2 i fan "tap". A més, ens varen regalar les orelles amb un breu concert (ja se sap que lo bueno...).
Al mirall veureu la Lynn i no veureu el Michael, amagat darrere el flaix.
I sobre l'acte, a més de practicar l'anglès de força ponents negres, una interpretació al saxo de "What a wonderful world" que recordaré durant molts anys, amb un públic de prop de cinc-centes persones dret, embogit de plaer...
16 de gener, 2011
MLK
És sorprenent la capacitat de funcionar amb sigles d'aquesta gent. Porto dies envoltat de referències a MLK. Si cerqueu MLK a la wikipedia, veureu que, com la cosa més normal, us adreçaran a l'article sobre el Dr. Martin Luther King, jr.
M'ha sortit arreu car el 17-1 ha estat convertit en festa federal (per entendre'ns, és com si el govern espanyol, en comptes de fer festiu nazional el dia de la verge del tricorni el 12-10, declarés el 15-10 com a festa espanyola per recordar l'assassinat del President Companys); no és festa per als comerços, però el transport es regeix pels horaris dels dissabtes i les universitats i altres entitats organitzen una jornada integral de voluntariat en tota mena de causes humanes i ambientals.
A més, s'organitzen tota mena d'actes. A mi m'ha abellit assistir a l'ofici religiós (si se'n pot dir així) de la New Hope Missionary Baptist Church de Portland, on he pogut gaudir de diversos accents de dificultat alta o molt alta i on he escoltat per primera vegada les paraules d'una reverenda i les d'una bisbessa de 83 anys que feia goig de sentir.
I un xic de Gospel, com els que us apunto tot seguit: 1 i 2; atès el relleu de la celebració, avui tenien un cor convidat i fins un dels himnes religiosos ha estat coreografiat per una ballarina.
M'ha sortit arreu car el 17-1 ha estat convertit en festa federal (per entendre'ns, és com si el govern espanyol, en comptes de fer festiu nazional el dia de la verge del tricorni el 12-10, declarés el 15-10 com a festa espanyola per recordar l'assassinat del President Companys); no és festa per als comerços, però el transport es regeix pels horaris dels dissabtes i les universitats i altres entitats organitzen una jornada integral de voluntariat en tota mena de causes humanes i ambientals.
A més, s'organitzen tota mena d'actes. A mi m'ha abellit assistir a l'ofici religiós (si se'n pot dir així) de la New Hope Missionary Baptist Church de Portland, on he pogut gaudir de diversos accents de dificultat alta o molt alta i on he escoltat per primera vegada les paraules d'una reverenda i les d'una bisbessa de 83 anys que feia goig de sentir.
I un xic de Gospel, com els que us apunto tot seguit: 1 i 2; atès el relleu de la celebració, avui tenien un cor convidat i fins un dels himnes religiosos ha estat coreografiat per una ballarina.
Un món com un paraigua
Mentre el Villa marca el 4-1, tinc uns minuts per explicar un aspecte interessant de com s'organitza una societat com aquesta on els bons dies són aquells en què no està tot el dia plovent (setze graus i la gent pels carrers mullats amb samarreta de màniga curta).
M'han fet veure que molta de l'activitat social actualment es canalitza a Portland amb un servei internàutic anomenat meet-up. Us apunto com a exemple els relacionats amb el cafè:
http://coffee.meetup.com/cities/us/or/portland/
el meu preferit, els dels POETS, ja entendreu per què.
Hi ha mil iniciatives que de moment m'han permès trobar quatre persones interessades a fer un cop per setmana un intercanvi de conversa: una hora en castellà per una d'anglès. La gent d'ací que aprenen castellà diuen cuadra per mançana, carro per cotxe... o sigui que aprenen el llatinoamericà i valoren l'oportunitat de conversar en castellà europeu. Per això no m'ha costat gens trobar socis per fer conversa.
Generalment es troben en llocs públics, bàsicament bars, com el que us proposo que visiteu:
http://www.mothersbistro.com/
És sorprenent veure a les deu de matí el local ple de gent dinant (de fet, més aviat és un esmorzar dels d'abans, quan es feia primer el desdejuni), més gent encara que l'asseguda esperant dreta per tenir una taula i tots els portals immediats plens de gent esperant. Al carrer? Sí, sí, amb un busca d'uns 10x10 centrímetres (algun dia parlarè de les unitats de mesura medievals que fan servir...), que fa llumetes quan t'arriba el torn... I com aguanten les criatures l'espera? Veient els dibuixos o l'equivalent de la terra d'escudella als iPhones de llurs pares (o és que els nens de quatre anys ja gasten iPhone?). Els adults agafen un got d'aquests que fan de carmanyola o termo, que costa 2,25 dòlars i pots reomplir infinitament pel mateix preu. De què? De l'aigua de rentar els plats que deuen reciclar i fan passar per cafè.
Parlant dels gots-carmanyola, tothom en duu arreu. Fins conduint. També xerren per mòbil conduint amb una sola mà; el rècords fins ara el té una jove conduint amb una mà ocupada amb el mòbil i l'altra el volant i el got-carmanyola (no coneixen els cotxes amb canvi manual)...
M'han fet veure que molta de l'activitat social actualment es canalitza a Portland amb un servei internàutic anomenat meet-up. Us apunto com a exemple els relacionats amb el cafè:
http://coffee.meetup.com/cities/us/or/portland/
el meu preferit, els dels POETS, ja entendreu per què.
Hi ha mil iniciatives que de moment m'han permès trobar quatre persones interessades a fer un cop per setmana un intercanvi de conversa: una hora en castellà per una d'anglès. La gent d'ací que aprenen castellà diuen cuadra per mançana, carro per cotxe... o sigui que aprenen el llatinoamericà i valoren l'oportunitat de conversar en castellà europeu. Per això no m'ha costat gens trobar socis per fer conversa.
Generalment es troben en llocs públics, bàsicament bars, com el que us proposo que visiteu:
http://www.mothersbistro.com/
És sorprenent veure a les deu de matí el local ple de gent dinant (de fet, més aviat és un esmorzar dels d'abans, quan es feia primer el desdejuni), més gent encara que l'asseguda esperant dreta per tenir una taula i tots els portals immediats plens de gent esperant. Al carrer? Sí, sí, amb un busca d'uns 10x10 centrímetres (algun dia parlarè de les unitats de mesura medievals que fan servir...), que fa llumetes quan t'arriba el torn... I com aguanten les criatures l'espera? Veient els dibuixos o l'equivalent de la terra d'escudella als iPhones de llurs pares (o és que els nens de quatre anys ja gasten iPhone?). Els adults agafen un got d'aquests que fan de carmanyola o termo, que costa 2,25 dòlars i pots reomplir infinitament pel mateix preu. De què? De l'aigua de rentar els plats que deuen reciclar i fan passar per cafè.
Parlant dels gots-carmanyola, tothom en duu arreu. Fins conduint. També xerren per mòbil conduint amb una sola mà; el rècords fins ara el té una jove conduint amb una mà ocupada amb el mòbil i l'altra el volant i el got-carmanyola (no coneixen els cotxes amb canvi manual)...
15 de gener, 2011
Plou, mi, fa, sol...
No és que faci mal temps (de fet, tenim menys fred que a BCN, segons la xarxa), però el que aquesta bona gent entenen per bon temps és que no estigui diluviant. Un d'aquest dies hi va haver una llambregada de cel (que no de sol; després de pluja i núvols, un tros de cel et pot enlluernar). Els autobusos et recorden que no et deixis el paraigua i el servei on reclamar-lo si te l'has deixat:
Ahir vaig tenir un sopar de benvinguda, amb el Chris, la Véronique, el Michael, jo mateix i la Ricky; la Lynn surt a la segona foto. El meu anglès va resistir la majoria de les andanades, menys les del Chris, que no hi havia manera de saber si havia dit un mot de dotze síl·labes o sis de dues...
Aquesta la vaig fer jo, vejam si trobeu les disset diferències:
I per recollir alguna anècdota de les que em van passant o coses que em criden l'atenció, un parell d'apuntament:
Oregon es considera un dels estats més progressistes dels EUA. Doncs, tothom troba adequat que el governador de l'estat, fins quan rendeix honors a la bandera, vagi en texans... i per als fanàtics d'aconseguir resultats escolars propis de Finlàndia amb pressupostos i infraestructures de Burundi, els horaris de la biblioteca central: dilluns de 10 a 18, dimarts i dimecres de 10 a 20, de dijous a dissabte de 10 a 18 i diumenges de 12 a 17h. I a la xarxa de 18 altres biblioteques del comtat són semblants.
Ahir vaig tenir un sopar de benvinguda, amb el Chris, la Véronique, el Michael, jo mateix i la Ricky; la Lynn surt a la segona foto. El meu anglès va resistir la majoria de les andanades, menys les del Chris, que no hi havia manera de saber si havia dit un mot de dotze síl·labes o sis de dues...
Aquesta la vaig fer jo, vejam si trobeu les disset diferències:
I per recollir alguna anècdota de les que em van passant o coses que em criden l'atenció, un parell d'apuntament:
Oregon es considera un dels estats més progressistes dels EUA. Doncs, tothom troba adequat que el governador de l'estat, fins quan rendeix honors a la bandera, vagi en texans... i per als fanàtics d'aconseguir resultats escolars propis de Finlàndia amb pressupostos i infraestructures de Burundi, els horaris de la biblioteca central: dilluns de 10 a 18, dimarts i dimecres de 10 a 20, de dijous a dissabte de 10 a 18 i diumenges de 12 a 17h. I a la xarxa de 18 altres biblioteques del comtat són semblants.
14 de gener, 2011
Els voltants de SE 58th Avenue
Si mireu els voltants d'on estic instal·lat a Google Maps, veureu això
Mostra un mapa més gran
i si li demaneu Street View (primer, has de dir "Mostra-ho en un mapa més gran" i tot seguit, clicar allà on diu "Més") i us en sortiu de moure-us per les tres dimensions, veureu que el carrer està tallat pel camió de les escombraries. No és fàcil atrapar-lo: només passa els divendres a quarts de set del matí, cosa que ens mostra que aquests de Google són pencaires...
En el mapa podeu observar que l'àrea de Portland és molt dispersa, cosa que explica que el serveis d'escombraries estigui muntat així. El problema d'acumular les escombraries durant una setmana l'han resolt la majoria reciclant els residus orgànics. Però no de qualsevol manera: estem encerclats massivament per esquirols i "racoons" o óssos rentadors, panxuts i pocavergonyes, que fan com els senglars a casa nostra: entren fins la cuina si els deixes i escampen els fems per prendre el que els plau. Cosa que obliga els portlandesos que volen generar terra adobada amb la brossa orgànica a comprar uns cofres especials que les gavines de quatre potes no saben atacar, i a més hi posen cucs modificats genèticament per ser més expeditius (axiò m'ho faré explicar amb més detall).
El cotxe que veieiu a la foto és un híbrid, tota una experiència.
Mostra un mapa més gran
i si li demaneu Street View (primer, has de dir "Mostra-ho en un mapa més gran" i tot seguit, clicar allà on diu "Més") i us en sortiu de moure-us per les tres dimensions, veureu que el carrer està tallat pel camió de les escombraries. No és fàcil atrapar-lo: només passa els divendres a quarts de set del matí, cosa que ens mostra que aquests de Google són pencaires...
En el mapa podeu observar que l'àrea de Portland és molt dispersa, cosa que explica que el serveis d'escombraries estigui muntat així. El problema d'acumular les escombraries durant una setmana l'han resolt la majoria reciclant els residus orgànics. Però no de qualsevol manera: estem encerclats massivament per esquirols i "racoons" o óssos rentadors, panxuts i pocavergonyes, que fan com els senglars a casa nostra: entren fins la cuina si els deixes i escampen els fems per prendre el que els plau. Cosa que obliga els portlandesos que volen generar terra adobada amb la brossa orgànica a comprar uns cofres especials que les gavines de quatre potes no saben atacar, i a més hi posen cucs modificats genèticament per ser més expeditius (axiò m'ho faré explicar amb més detall).
El cotxe que veieiu a la foto és un híbrid, tota una experiència.
Què foto amb la foto que em fot?
Sembla que el problema amb les imatges és del navegador (hi ha molt tràfic al port de Portland...). La de les begudes, dedicada als fumadors que a BCN es queixen tot i que els permeten empudegar-nos i obligar-nos a fumar a la via pública...
13 de gener, 2011
Començant la familiarització
Vejam si ho encabiré tot en poques paraules: porto dos dies seguits sense parar.
Estic instal·lat molt al meu gust, encara que les finestres no tenen cortines: hi ha només 60 dies a l'any que no plou, de manera que tampoc és que es noti massa. Podria dir moltes coses sobre les diferències culturals que m'han sorprès més, però les aniré acumulant per a posts específics.
Les fotos són de la meva primera sortida per explorar els voltants, centrada en el Mont Taber, amb dipòsits d'aigua i una vista magnífica sobre la boira que dominava la ciutat. L'anècdota eren les sirenes dels vaixells que accedien a l'ídem de Portland a través del riu, que és un afluent del Columbia.
El transport públic està a l'alçada i és de bon to donar-li les gràcies al conductor quan baixes per haver-te obert la porta. Els busos duen al davant una gàbia per penjar-hi les bicis, car sovint l'única manera de poder tornar a casa amb la bici és carregant-la al bus (les gelades són de cristall de Bohèmia - en diuen sleet, però amb el matís que genera un gel traïdoríssim que fa molt arriscat caminar).
Un cert galimaties amb la manera de denominar els carrers (un altre dia en parlo), però t'hi orientes ràpid. Si, a més, duus a la butxaca un android amb brúixola, gps, google maps i google navigation, resulta difícil perdre's.
Portland es considera la capital de l'ecologisme ianqui i es nota en un munt de detalls. Hi ha supermercats dels grossos on tot és orgànic (no sé si és la seva manera de dir bio o si té algun matís que se m'escapa) i costa, si n'hi ha, de trobar el producte diguem-ne degradant. També als establiments culinaris hi ha tota classe d'ofertes específiques per a celíacs, vegans...
Avui he anat a la PSU (Universitat pública de l'estat a Portland) per primer cop i he aprofitat per assistir a un concert de flauta. Després la Lynn m'ha fet de cicerone pel centre de Portland, inclosa la llibreria més gran de l'estat i matriu d'una cadena extensa: Powells, d'unes dimensions com can Jorba amb llibres nous i de segona mà...
I al vespre he assistit a una sessió de teatre amater (Fabra dixit) amb dues peces d'un acte (Albee i Pinter): de la primera n'he pescat un 10% i de la segona un 15%, però m'ha interessat molt i a més això serà una constant, atès el marcat caràcter de la variant nord-occidental de l'anglès americà...
Bé, per avui, prou... que ací és més de mitjanit i a BCN les 9 del matí i no pot ser que surtin tan tard les notícies transatlàntiques...
PS Se m'ha penjat dos cops en venjança quan he intentant penjar les fotos. El publico ara que ja he dormit i tinc més corda (són les 7, les 16 a BCN) i un cop publicat miraré d'afegir-hi les fotos.
Estic instal·lat molt al meu gust, encara que les finestres no tenen cortines: hi ha només 60 dies a l'any que no plou, de manera que tampoc és que es noti massa. Podria dir moltes coses sobre les diferències culturals que m'han sorprès més, però les aniré acumulant per a posts específics.
Les fotos són de la meva primera sortida per explorar els voltants, centrada en el Mont Taber, amb dipòsits d'aigua i una vista magnífica sobre la boira que dominava la ciutat. L'anècdota eren les sirenes dels vaixells que accedien a l'ídem de Portland a través del riu, que és un afluent del Columbia.
El transport públic està a l'alçada i és de bon to donar-li les gràcies al conductor quan baixes per haver-te obert la porta. Els busos duen al davant una gàbia per penjar-hi les bicis, car sovint l'única manera de poder tornar a casa amb la bici és carregant-la al bus (les gelades són de cristall de Bohèmia - en diuen sleet, però amb el matís que genera un gel traïdoríssim que fa molt arriscat caminar).
Un cert galimaties amb la manera de denominar els carrers (un altre dia en parlo), però t'hi orientes ràpid. Si, a més, duus a la butxaca un android amb brúixola, gps, google maps i google navigation, resulta difícil perdre's.
Portland es considera la capital de l'ecologisme ianqui i es nota en un munt de detalls. Hi ha supermercats dels grossos on tot és orgànic (no sé si és la seva manera de dir bio o si té algun matís que se m'escapa) i costa, si n'hi ha, de trobar el producte diguem-ne degradant. També als establiments culinaris hi ha tota classe d'ofertes específiques per a celíacs, vegans...
Avui he anat a la PSU (Universitat pública de l'estat a Portland) per primer cop i he aprofitat per assistir a un concert de flauta. Després la Lynn m'ha fet de cicerone pel centre de Portland, inclosa la llibreria més gran de l'estat i matriu d'una cadena extensa: Powells, d'unes dimensions com can Jorba amb llibres nous i de segona mà...
I al vespre he assistit a una sessió de teatre amater (Fabra dixit) amb dues peces d'un acte (Albee i Pinter): de la primera n'he pescat un 10% i de la segona un 15%, però m'ha interessat molt i a més això serà una constant, atès el marcat caràcter de la variant nord-occidental de l'anglès americà...
Bé, per avui, prou... que ací és més de mitjanit i a BCN les 9 del matí i no pot ser que surtin tan tard les notícies transatlàntiques...
PS Se m'ha penjat dos cops en venjança quan he intentant penjar les fotos. El publico ara que ja he dormit i tinc més corda (són les 7, les 16 a BCN) i un cop publicat miraré d'afegir-hi les fotos.
12 de gener, 2011
Multiculturalitat
Farden molt de ser multiculturals, però et compres un mòbil i no tens manera ni de posar accents... He provat d'enviar algun SMS però sembla que el que prometia la publicitat sobre SMS il·limitats no deu ser cert. El que sí que sembla que funciona és la recepció de GMAIL al mòbil. Doncs, crec que aquesta és la via més àgil per comunicar-me amb vosaltres, car m'acompanya arreu.
Si rebeu algun missatge sense accents, la culpa és dels ianquis (de fet, encara no he trobat la coma...), però consoleu-vos imaginant com flipo amb un ANDROID com aquest per 155 dòlars
http://www.virginmobileusa.com/cell-phones/samsung-intercept-phone.jsp
i 20 euros mensuals de tarifa amb tot inclòs excepte la veu, limitada a 300 minuts mensuals:
http://www.virginmobileusa.com/cell-phone-plans/beyond-talk-plans.jsp
El que m'ha sorprès és que no té SIM, de manera que em sembla que un cop a BCN no el podré emprar per les bones, però és lliure i l'hauria de poder passar a alguna forma de pla. Tinc quasi deu setmanes per esbrinar-ho.
I no patiu, que ja m'he baixat una aplicació gratuïta per escoltar el PUYAL des de les 12 (GMT -5).
Si rebeu algun missatge sense accents, la culpa és dels ianquis (de fet, encara no he trobat la coma...), però consoleu-vos imaginant com flipo amb un ANDROID com aquest per 155 dòlars
http://www.virginmobileusa.com/cell-phones/samsung-intercept-phone.jsp
i 20 euros mensuals de tarifa amb tot inclòs excepte la veu, limitada a 300 minuts mensuals:
http://www.virginmobileusa.com/cell-phone-plans/beyond-talk-plans.jsp
El que m'ha sorprès és que no té SIM, de manera que em sembla que un cop a BCN no el podré emprar per les bones, però és lliure i l'hauria de poder passar a alguna forma de pla. Tinc quasi deu setmanes per esbrinar-ho.
I no patiu, que ja m'he baixat una aplicació gratuïta per escoltar el PUYAL des de les 12 (GMT -5).
Tirar la pedra i amagar la mà
Hi ha situacions que es repeteixen i que fan pensar.
Aquí un dels temes més destacats (quasi tant com les tempestes de neu) és la mala pècora de candidata presidencial que va incitar als assassinats massius.
Avui la pobrissona es declara víctima de "libels sagnants" davant de les acusacions generalitzades d'haver instigat els assassinats.
Em recorda allò que diuen que els catalans perseguim els pobres castellans, quan és evident que no han renunciat al genocidi culturat (ja quasi completat) i lingüístic (que avança "sin que se note el cuidado").
O si voleu en exemple més banal, el pòtol que demanava que Messi fos MARCAt "por lo civil o por lo criminal" i que després va tenir la barra d'acusar en Guardiola d'incitar a la violència contra ell per haver-li retret les seves paraules...
Nihil nova sub sole... que és el mateix a tots els fusos.
Aquí un dels temes més destacats (quasi tant com les tempestes de neu) és la mala pècora de candidata presidencial que va incitar als assassinats massius.
Avui la pobrissona es declara víctima de "libels sagnants" davant de les acusacions generalitzades d'haver instigat els assassinats.
Em recorda allò que diuen que els catalans perseguim els pobres castellans, quan és evident que no han renunciat al genocidi culturat (ja quasi completat) i lingüístic (que avança "sin que se note el cuidado").
O si voleu en exemple més banal, el pòtol que demanava que Messi fos MARCAt "por lo civil o por lo criminal" i que després va tenir la barra d'acusar en Guardiola d'incitar a la violència contra ell per haver-li retret les seves paraules...
Nihil nova sub sole... que és el mateix a tots els fusos.
11 de gener, 2011
Quatre estrelles i un Caliphe
Quin tragí, avui! I, com tantes altres vegades, els d'Orange m'han deixat tirat. No proveu de trucar-me o enviar-me SMS, que no rutlla. Sembla que el més operatiu és el corrreu de GMAIL.
11-1-11
Diferència horària!
Jo estic tot just estrenant el dia (és la una de la matinada) i vosaltres ja esteu treballant (espero, dròpols). Aquí la diferència horària es viu com a part de la quotidianitat: les notícies sempre ho reflecteixen i a la feina cal tenir-ho en compte.
M'agraden les xifres rodones i que el meu primer dia encetat ací tingui tants UNS ho trobo bàrbar.
L'apartament està de fàbula i el barri és tranquil·líssim. M'han vingut a recollir a l'aeroport (en unes hores que per a ells són tardaníssimes) i m'han deixat instal·lat a la glòria. Suposo que podré penjar fotos aviat, però amb dir que ho estreno tot!
En totes les històries sempre hi ha algú a qui li toca el rebre: en aquesta és el Califa, un gat de 14 anys que no simpatitza amb els forasters: li cantaré la cançó de la Trinca...
Au! Fins la propera
Jo estic tot just estrenant el dia (és la una de la matinada) i vosaltres ja esteu treballant (espero, dròpols). Aquí la diferència horària es viu com a part de la quotidianitat: les notícies sempre ho reflecteixen i a la feina cal tenir-ho en compte.
M'agraden les xifres rodones i que el meu primer dia encetat ací tingui tants UNS ho trobo bàrbar.
L'apartament està de fàbula i el barri és tranquil·líssim. M'han vingut a recollir a l'aeroport (en unes hores que per a ells són tardaníssimes) i m'han deixat instal·lat a la glòria. Suposo que podré penjar fotos aviat, però amb dir que ho estreno tot!
En totes les històries sempre hi ha algú a qui li toca el rebre: en aquesta és el Califa, un gat de 14 anys que no simpatitza amb els forasters: li cantaré la cançó de la Trinca...
Au! Fins la propera
10 de gener, 2011
11-1-10-1-11
La RENFE només s'ha endarrerit tres minuts. El vol a NY, 50. La resta ha anat més o menys com toca, cosa que vol dir que ara són quarts de tres de la matinada a BCN i jo volo des de fa mitja hora en direcció a Portland. Hi arribaré cap a les sis, després de 24 hores de viatjar.
Des del JFK he pogut veure les torres que sostenen un dels ponts de Manhattan, la neu apilada al costat de les pistes i una posta de sol quasi marinera.
Al JFK representa que hi havia wifi lliure en alguns punts, però tot i sol·licitar la xarxa lliure, la que t'apareixia era la de pagament (10 dòlars al mes, que en el meu cas volia dir deu dòlars per unes hores). A l'avió, 12 i escaig més taxes per tenir wifi durant el vol. No és que ho trobi excessiu per a un professional, però sí per a la classe turista.
Aquest apuntament apareixerà un cop hauré arribat a Portland. El títol fa referència a l'hora i minut que ens enlairàvem del Prat: un minut després de les onze... formant una mena de capicua. L'alternativa era:
Català
Obnubilat a
Nova
York
Des del JFK he pogut veure les torres que sostenen un dels ponts de Manhattan, la neu apilada al costat de les pistes i una posta de sol quasi marinera.
Al JFK representa que hi havia wifi lliure en alguns punts, però tot i sol·licitar la xarxa lliure, la que t'apareixia era la de pagament (10 dòlars al mes, que en el meu cas volia dir deu dòlars per unes hores). A l'avió, 12 i escaig més taxes per tenir wifi durant el vol. No és que ho trobi excessiu per a un professional, però sí per a la classe turista.
Aquest apuntament apareixerà un cop hauré arribat a Portland. El títol fa referència a l'hora i minut que ens enlairàvem del Prat: un minut després de les onze... formant una mena de capicua. L'alternativa era:
Català
Obnubilat a
Nova
York
09 de gener, 2011
Et pago el bitllet si m'acompanyes
Demà, a les 06h55 minuts agafaré al Clot el tren de l'aeroport que m'hi deixarà a les 7h27 (si RENFE vol), amb temps d'anar a la terminal 1 per poder facturar.
Doncs, si matines i ets un dels deu primers d'arribar al Clot pots tenir un bitllet gratis fins l'aeroport (anada).
Tot a punt; fins em queda temps per a les bromes...
Doncs, si matines i ets un dels deu primers d'arribar al Clot pots tenir un bitllet gratis fins l'aeroport (anada).
Tot a punt; fins em queda temps per a les bromes...
07 de gener, 2011
Encara sóc ací
D'acord, teniu raó, sembla ben bé que ja hagi marxat. La realitat és que porto quasi una quinzena de bogeria, intentant tancar tots els serrells: el pes de la maleta, la roba que m'enduc, la feina que s'ha de fer al meu Laboratori mentre sóc fora, tot de coses endarrerides que seria molt lleig que quedessin abandonades encara deu setmanes més... incloent compromisos adquirits de veure gent o de fer gestions...
Amb això sol n'hi hauria hagut prou per tenir-me atabalat, fins al punt de desbordar els estàndards del meu gestor d'agenda:
Però, a més, algunes de les gestions aparentment senzilles han demostrat una capacitat endimoniadament metastètica de multiplicar-se: per fer les paus amb Hisenda de poc més de 100 maleïts euros he hagut de fer tres anades a l'agència tributària, dos camins a la caixa, un a l'oficina del DNI per intentar (sense èxit) activar el dni electrònic...
Avui ha estat la darrera: viatge fins a Sant Feliu de Llobregat a deixar la bici tal com havíem acordat per tal que vegin quin defecte a la part elèctrica fa que les bombetes no durin ni 48 hores i la bateria només permeti fer aproximadament la meitat dels quilòmetres que se suposaria...
Resultat: era tancat. S'ha de ser babau per anar a la fàbrica quan està tancada, oi? Bé us copio el correu de resposta al meu (en què, el 17 de desembre, explicava aquests problemes i els deia literalment "De cara a poder procedir un cop em responguin, necessitaria saber quins dies tindran oberta la recepció durant les dates nadalenques, posem el 4, el 5 o el 7 de gener.")
La seva resposta va arribar el mateix dia disset de desembre, de manera que hauria tingut temps de sobra per combinar-m'ho d'una altra manera...
En resum, som a set de gener i no sé què fer amb la bici... em complicarà el cap de setmana? em complicarà el retorn?
Arribaré tan cansat a Portland que potser hauré de començar prenent-me una setmana de vacances...
Amb això sol n'hi hauria hagut prou per tenir-me atabalat, fins al punt de desbordar els estàndards del meu gestor d'agenda:
Però, a més, algunes de les gestions aparentment senzilles han demostrat una capacitat endimoniadament metastètica de multiplicar-se: per fer les paus amb Hisenda de poc més de 100 maleïts euros he hagut de fer tres anades a l'agència tributària, dos camins a la caixa, un a l'oficina del DNI per intentar (sense èxit) activar el dni electrònic...
Avui ha estat la darrera: viatge fins a Sant Feliu de Llobregat a deixar la bici tal com havíem acordat per tal que vegin quin defecte a la part elèctrica fa que les bombetes no durin ni 48 hores i la bateria només permeti fer aproximadament la meitat dels quilòmetres que se suposaria...
Resultat: era tancat. S'ha de ser babau per anar a la fàbrica quan està tancada, oi? Bé us copio el correu de resposta al meu (en què, el 17 de desembre, explicava aquests problemes i els deia literalment "De cara a poder procedir un cop em responguin, necessitaria saber quins dies tindran oberta la recepció durant les dates nadalenques, posem el 4, el 5 o el 7 de gener.")
Resposta:
Benvolgut Sr. Lluís,
Durant aquest dies no tanquem, podríem fer l’entrada del vehicle tant el dia 4 ( matí / tarda ) el dia 5 ( només matí ) i el dia 7 ( matí / tarda )
No hi haurà cap problema en guardar-li el vehicle fins que vostè torni.
La nostre adreça és:
BICICLETA MONTY
POL.IND. EL PLA
C/ INDUSTRIA, 32
08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT
BARCELONA
La seva resposta va arribar el mateix dia disset de desembre, de manera que hauria tingut temps de sobra per combinar-m'ho d'una altra manera...
En resum, som a set de gener i no sé què fer amb la bici... em complicarà el cap de setmana? em complicarà el retorn?
Arribaré tan cansat a Portland que potser hauré de començar prenent-me una setmana de vacances...
02 de gener, 2011
Preparant el salt
Bé, ja som al 2011. Si abans del dia 10 m'arreglen el JFK de Nova Iorc (o era pernil dolç?), el dia onze el dedicaré a instal·lar-me, però per al dotze ja tinc previst estrenar els actes públic que formaran part de la meva immersió. El Michael i la Lynn, tement que anés de veres allò d'apuntar-me a una religió cada dia per fer vida social, m'han passat els vincles de dues agendes que estrenaré la mateixa setmana.
El dia 12, a les 19h em deixaré explicar Designing for Environment and Community (Through the Portland Plan – Inspiring Communities Series we will learn about how other cities are tackling economic development, community health, education and equity. We’ll also be exploring how to create complete communities and make the most of our natural systems. Listen to some innovative ideas from the world's best and brightest thinkers, a panel of local experts and your fellow Portlanders. Have your questions ready!) i el 13 a les 12:00 PM escoltaré Sydney Carlson, Flute a la pdx.
Però abans he d'aconseguir tancar la maleta...
El dia 12, a les 19h em deixaré explicar Designing for Environment and Community (Through the Portland Plan – Inspiring Communities Series we will learn about how other cities are tackling economic development, community health, education and equity. We’ll also be exploring how to create complete communities and make the most of our natural systems. Listen to some innovative ideas from the world's best and brightest thinkers, a panel of local experts and your fellow Portlanders. Have your questions ready!) i el 13 a les 12:00 PM escoltaré Sydney Carlson, Flute a la pdx.
Però abans he d'aconseguir tancar la maleta...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)