15 de març, 2011
Amics de Barcelona
Trobada amb la gent del Portland Community College que l'any passat varen ser a la UPF (com la Lynn) amb els que hi aniran enguany (a finals de març):
No li digueu a la Laia que la trobada amb els estudiants de PCC es va fer en un Starbucks, que es trencarà de riure...
No li digueu a la Laia que la trobada amb els estudiants de PCC es va fer en un Starbucks, que es trencarà de riure...
12 de març, 2011
Un qüentu txinu
Activitat acadèmica dels darrers dies: el senyor Andrew Moravcsik, una patum de Princeton expert en la Unió europea va xerrar la setmana passada sobre Europa com a segona superpotència i no pas la Xina, com alguns indocumentats defensen a cals ianquis. Al final li vaig fer una pregunta i em va demanar d'on era. En respondre-li que de Catalunya, el proper estat d'Europa, em va respondre tot sec "it's not up to you". Sembla que la gent pragmàtica i pròxima al poder no creu en la força de la democràcia...
El dilluns 14 he anat per primer cop a Reed College; molt clàssic, li dedicaré un post. Les dues conferències que hi he escoltat eren bastant diferents (en reprodueixo els resums perquè les pàgines web no són accessibles individualment):
Divisional Speaker: Caryl Emerson
“Tolstoy and Shakespeare: Centennial Comments on a Very Famous Feud”
4:30 p.m., Eliot 314
This illustrated lecture surveys Tolstoy’s life-long animosity toward Shakespeare, and—beginning in 1906, when George Berhard Shaw sent Tolstoy a copy of his Man and Superman—the role played in this saga by Shaw: an epistolary debate between two titans over theatrical truth, the tyranny of the “classics” over our healthy moral appetites, and the form and purposes of dramatic art. Caryl Emerson is A. Watson Armour III University Professor of Slavic Languages and Literatures, chair of the Slavic department, and professor of comparative literature at Princeton University. The lecture is sponsored by the Division of Literature and Languages.
Ostrow Lecture: Joseph Leo Koerner
“Hieronymus Bosch: Enemy Painting”
7 p.m., Vollum lecture hall
The Stephen E. Ostrow Distinguished Visitor in the Visual Arts Series brings Joseph Leo Koerner to the Reed campus. Koerner is the Victor S. Thomas Professor of History of Art and Architecture at Harvard and is best known for his work on German art. Koerner has organized teaching exhibitions at Harvard on Early Netherlandish Painting, German Renaissance Art, Pieter Bruegel, and Netherlandish Prints 1550–1675. At the Austrian National Gallery in 1997, he curated a retrospective of the work of his father, the painter Henry Koerner. In 2002, he collaborated with Bruno Latour and others on the exhibition Iconoclash: Beyond the Image Wars at the Center for Art and Media in Karlsruhe. He wrote and presented the three-part series Northern Renaissance for BBC Television, as well as the feature-length documentary Vienna: City of Dreams, which premiered on the BBC in December 2007. Winner of the Jan Mitchell Prize for the History of Art in 1992, Koerner is a member of the American Academy of Arts and Sciences and the American Philosophical Society. He is also a Senior Fellow at Harvard's Society of Fellows. Koerner received the 2009 Andrew W. Mellon Distinguished Achievement Award.
Ja no en queden gaire més, que estan d'exàmens; m'hauré de dedicar a l'escrable...
El dilluns 14 he anat per primer cop a Reed College; molt clàssic, li dedicaré un post. Les dues conferències que hi he escoltat eren bastant diferents (en reprodueixo els resums perquè les pàgines web no són accessibles individualment):
Divisional Speaker: Caryl Emerson
“Tolstoy and Shakespeare: Centennial Comments on a Very Famous Feud”
4:30 p.m., Eliot 314
This illustrated lecture surveys Tolstoy’s life-long animosity toward Shakespeare, and—beginning in 1906, when George Berhard Shaw sent Tolstoy a copy of his Man and Superman—the role played in this saga by Shaw: an epistolary debate between two titans over theatrical truth, the tyranny of the “classics” over our healthy moral appetites, and the form and purposes of dramatic art. Caryl Emerson is A. Watson Armour III University Professor of Slavic Languages and Literatures, chair of the Slavic department, and professor of comparative literature at Princeton University. The lecture is sponsored by the Division of Literature and Languages.
Ostrow Lecture: Joseph Leo Koerner
“Hieronymus Bosch: Enemy Painting”
7 p.m., Vollum lecture hall
The Stephen E. Ostrow Distinguished Visitor in the Visual Arts Series brings Joseph Leo Koerner to the Reed campus. Koerner is the Victor S. Thomas Professor of History of Art and Architecture at Harvard and is best known for his work on German art. Koerner has organized teaching exhibitions at Harvard on Early Netherlandish Painting, German Renaissance Art, Pieter Bruegel, and Netherlandish Prints 1550–1675. At the Austrian National Gallery in 1997, he curated a retrospective of the work of his father, the painter Henry Koerner. In 2002, he collaborated with Bruno Latour and others on the exhibition Iconoclash: Beyond the Image Wars at the Center for Art and Media in Karlsruhe. He wrote and presented the three-part series Northern Renaissance for BBC Television, as well as the feature-length documentary Vienna: City of Dreams, which premiered on the BBC in December 2007. Winner of the Jan Mitchell Prize for the History of Art in 1992, Koerner is a member of the American Academy of Arts and Sciences and the American Philosophical Society. He is also a Senior Fellow at Harvard's Society of Fellows. Koerner received the 2009 Andrew W. Mellon Distinguished Achievement Award.
Ja no en queden gaire més, que estan d'exàmens; m'hauré de dedicar a l'escrable...
10 de març, 2011
Correu, correu!
Algunes coses són ben diferents: el carter passa cada dia i, si li deixes el correu sortint ben franquejat, se l'endú.
L'agulla és pel vent... Com veieu, ben bé com a ca nostra, que si passen tres cops per setmana ets un afortunat i si plou, oblida-te'n...
He deixat les postals a la una, més o menys i he pensat a fer la foto cap a les cinc de la tarda i ja no hi eren. Doncs, ara caldrà veure quan arriben. Han sortit totes juntes i és de preveure que creuaran l'Atlàntic plegades. Si el meu pessimisme sobre els serveis colonials espanyols no fos justificat, haurien d'arribar al Masnou o a Moià l'endemà d'arribar a Barcelona. S'accepten juguesques.
Pel que fa al contingut, en comptes de postals diferents posant a totes "Hola, estic b. Espero que vosaltres tb. Adéu", he optat per la mateixa postal, que m'ha agradat força, i una part de la història a cadascuna. Si teniu curiositat, només serà qüestió que organitzem un congrés de desxifròlegs de la meva cal·li(és un dir)grafia.
L'agulla és pel vent... Com veieu, ben bé com a ca nostra, que si passen tres cops per setmana ets un afortunat i si plou, oblida-te'n...
He deixat les postals a la una, més o menys i he pensat a fer la foto cap a les cinc de la tarda i ja no hi eren. Doncs, ara caldrà veure quan arriben. Han sortit totes juntes i és de preveure que creuaran l'Atlàntic plegades. Si el meu pessimisme sobre els serveis colonials espanyols no fos justificat, haurien d'arribar al Masnou o a Moià l'endemà d'arribar a Barcelona. S'accepten juguesques.
Pel que fa al contingut, en comptes de postals diferents posant a totes "Hola, estic b. Espero que vosaltres tb. Adéu", he optat per la mateixa postal, que m'ha agradat força, i una part de la història a cadascuna. Si teniu curiositat, només serà qüestió que organitzem un congrés de desxifròlegs de la meva cal·li(és un dir)grafia.
Conservador de conversadors
Quedaran per a la posteritat algunes de les persones que desinteressadament o en règim d'intercanvi més han contribuït al bon funcionament de la meva estada. Tots coneguts gràcies al Meetup, que us aconsello vivament com una porta d'entrada virtual al món anglosaxó.
El Marcos és el primer, el primer que es va apuntar a fer intercanvis, el que s'ho ha pres més seriosament, el que té una gran motivació per al castellà com a voluntari (és un pintor jubilat) d'una entitat que dóna suport als immigrants llatins. I fa acudits molt graciosos sobre el seu company i com la societat els accepta... La panxa és autèntica (porto tres mesos sense arbitrar ni fer cap exercici substitutiu!). La foto és a la cafeteria Stumptown de SE Division St.
La Gloria, que necessita parlar el castellà per contribuir millor als seus projectes amb Habitat. És capità manaia (mestra prejubilada) i no porta amb gaire sentit de l'humor (a diferència del marit) el fet de sentir-se sovint maltractada pel fet de ser jueva. La foto és a la biblioteca del Nord, part d'una xarxa que ja voldríem tenir a ca nostra, però els polítics estan massa enfeinats demanant resultats com els de Finlàndia i no poden fer la seva feina de crear les condicions per tal que algun dia poguem arribar a aquests resultats...
La gent de la trobada setmanal a l'escola Portlandia, especialment habituals la Joy i el Miguel (de color).
I la Susan, l'organitzadora del Meetup de Scrabble i de la majoria de trobades amb jugadors de Scrabble, que han estat la millor aportació: bons parladors, clars, rics en vocabulari però atents a proposar un sinònim o reformular una construcció fraseològica... Aquesta foto és d'un mall, com diuen ells als centres comercials tipus Illa o Maquinista, on ningú no s'estranya de veure gent jugant a Scrabble, com la cosa més natural del món.
Parlant del mall, anomenat Lloyds, també hi vaig jugar amb el David, un altre exemple de magnífic conversador i aimant de l'escaiença en el parlar.
El Marcos és el primer, el primer que es va apuntar a fer intercanvis, el que s'ho ha pres més seriosament, el que té una gran motivació per al castellà com a voluntari (és un pintor jubilat) d'una entitat que dóna suport als immigrants llatins. I fa acudits molt graciosos sobre el seu company i com la societat els accepta... La panxa és autèntica (porto tres mesos sense arbitrar ni fer cap exercici substitutiu!). La foto és a la cafeteria Stumptown de SE Division St.
La Gloria, que necessita parlar el castellà per contribuir millor als seus projectes amb Habitat. És capità manaia (mestra prejubilada) i no porta amb gaire sentit de l'humor (a diferència del marit) el fet de sentir-se sovint maltractada pel fet de ser jueva. La foto és a la biblioteca del Nord, part d'una xarxa que ja voldríem tenir a ca nostra, però els polítics estan massa enfeinats demanant resultats com els de Finlàndia i no poden fer la seva feina de crear les condicions per tal que algun dia poguem arribar a aquests resultats...
La gent de la trobada setmanal a l'escola Portlandia, especialment habituals la Joy i el Miguel (de color).
I la Susan, l'organitzadora del Meetup de Scrabble i de la majoria de trobades amb jugadors de Scrabble, que han estat la millor aportació: bons parladors, clars, rics en vocabulari però atents a proposar un sinònim o reformular una construcció fraseològica... Aquesta foto és d'un mall, com diuen ells als centres comercials tipus Illa o Maquinista, on ningú no s'estranya de veure gent jugant a Scrabble, com la cosa més natural del món.
Parlant del mall, anomenat Lloyds, també hi vaig jugar amb el David, un altre exemple de magnífic conversador i aimant de l'escaiença en el parlar.
ecosostres i mandonguilles
Darrerament se m'acumula la feina i no em deixa massa temps; i les activitats que vaig fent, les mateixes, el que canvia és el decorat. Per exemple, la conferència d'ahir, que va ser sobre ecosostres. M'esperava que parlarien d'horts urbans a les terrasses, però està més enfocat al les bèsties voladores i les plantes que no pas als humans.
Dues trobades per converses (us en presentaré alguns integrants en el proper post), una trobada escrablera (súper, de fet) amb sengles victòries del més ràpid fullejador de diccionari de l'altra banda del Mississipi, el meu primer sopar jueu (però no kosher) amb la família de la Gloria (intercanviadora de conversa) i un concert per a banda de concert i per a sinfònica de vent! Amb Ewazen, Villa Lobos, Barnes, Persichetti, Dello Joio i Gorb com a autors... I un èxit clamorós a cals Kronenthal amb les mandonguilles amb pèsols seguint una recepta que em va facilitar l'Esther. Estàvem tan desficiats menjant-les que se'm va passar de fer-ne una foto...
Anem a pams:
El sopar a casa la Gloria va incloure una partida desastrosa amb un joc desnonat (tres fitxes de cartró!), el matrimoni de la casa ignorant el joc del tot i una convidada amiga seva que ens anava explicant com es juga (la Gloria no s'havia fet gaire càrrec de la situació...). Sopar deliciós i conversa molt amena.
Les 'sandals' em varen donar avantatge, però els 'burnets' quasi me'l varen prendre, sort que era una partida de tres...
En aquesta altra, el tercer en discòrdia, que no havia fet cap bingo en l'anterior, va fer-ne l'únic (echoers), sense obtenir, però, la victòria, que també va caure en faristol almogàver.
I aquesta és la banda de concert...
i aquesta la sinfònica de vent (o al revés, que avui fa molt vent...). Hi va haver dos directors secundaris que es deien Alex i Ashley i va resultar que el primer era una dona i el segon un home, ves per on...
Dues trobades per converses (us en presentaré alguns integrants en el proper post), una trobada escrablera (súper, de fet) amb sengles victòries del més ràpid fullejador de diccionari de l'altra banda del Mississipi, el meu primer sopar jueu (però no kosher) amb la família de la Gloria (intercanviadora de conversa) i un concert per a banda de concert i per a sinfònica de vent! Amb Ewazen, Villa Lobos, Barnes, Persichetti, Dello Joio i Gorb com a autors... I un èxit clamorós a cals Kronenthal amb les mandonguilles amb pèsols seguint una recepta que em va facilitar l'Esther. Estàvem tan desficiats menjant-les que se'm va passar de fer-ne una foto...
Anem a pams:
El sopar a casa la Gloria va incloure una partida desastrosa amb un joc desnonat (tres fitxes de cartró!), el matrimoni de la casa ignorant el joc del tot i una convidada amiga seva que ens anava explicant com es juga (la Gloria no s'havia fet gaire càrrec de la situació...). Sopar deliciós i conversa molt amena.
Les 'sandals' em varen donar avantatge, però els 'burnets' quasi me'l varen prendre, sort que era una partida de tres...
En aquesta altra, el tercer en discòrdia, que no havia fet cap bingo en l'anterior, va fer-ne l'únic (echoers), sense obtenir, però, la victòria, que també va caure en faristol almogàver.
I aquesta és la banda de concert...
i aquesta la sinfònica de vent (o al revés, que avui fa molt vent...). Hi va haver dos directors secundaris que es deien Alex i Ashley i va resultar que el primer era una dona i el segon un home, ves per on...
06 de març, 2011
Brunch
Avui he tingut el meu primer brunch, a ca la Véronique, amb el Chris, els Kronenthal i uns amics seus.
Un bon exercici cultural i lingüístic. El gastronòmic s'ha vist completat amb un sopar a base de sopa de farigola i mandonguilles amb pèsols.
I per als que sabeu idiomes, un acudit que m'han fet arribar:
A SPANISH Teacher was explaining to her class that in Spanish, unlike English, nouns are designated as either masculine or feminine.
'House' for instance, is feminine: 'la casa.'
'Pencil,' however, is masculine: 'el lápiz.'
A student asked, 'What gender is computer?'
Instead of giving the answer, the teacher split the class into two groups, male and female, and asked them to decide for themselves whether computer should be a masculine or a feminine noun. Each group was asked to give four reasons for its recommendation.
The men's group decided that 'computer' should definitely be of the feminine gender ('la computadora'), because:
1. No one but their creator understands their internal logic;
2. The native language they use to communicate with other computers is incomprehensible to everyone else;
3. Even the smallest mistakes are stored in long term memory for possible later retrieval; and
4. As soon as you make a commitment to one, you find yourself spending half your paycheck on accessories for it.
The women's group, however, concluded that computers should be Masculine ('el ordenador'), because:
1. In order to do anything with them, you have to turn them on;
2 They have a lot of data but still can't think for themselves;
3. They are supposed to help you solve problems, but half the time they ARE the problem; and
4. As soon as you commit to one, you realize that if you had waited a little longer, you could have gotten a better model.
Sense comentaris
Un bon exercici cultural i lingüístic. El gastronòmic s'ha vist completat amb un sopar a base de sopa de farigola i mandonguilles amb pèsols.
I per als que sabeu idiomes, un acudit que m'han fet arribar:
A SPANISH Teacher was explaining to her class that in Spanish, unlike English, nouns are designated as either masculine or feminine.
'House' for instance, is feminine: 'la casa.'
'Pencil,' however, is masculine: 'el lápiz.'
A student asked, 'What gender is computer?'
Instead of giving the answer, the teacher split the class into two groups, male and female, and asked them to decide for themselves whether computer should be a masculine or a feminine noun. Each group was asked to give four reasons for its recommendation.
The men's group decided that 'computer' should definitely be of the feminine gender ('la computadora'), because:
1. No one but their creator understands their internal logic;
2. The native language they use to communicate with other computers is incomprehensible to everyone else;
3. Even the smallest mistakes are stored in long term memory for possible later retrieval; and
4. As soon as you make a commitment to one, you find yourself spending half your paycheck on accessories for it.
The women's group, however, concluded that computers should be Masculine ('el ordenador'), because:
1. In order to do anything with them, you have to turn them on;
2 They have a lot of data but still can't think for themselves;
3. They are supposed to help you solve problems, but half the time they ARE the problem; and
4. As soon as you commit to one, you realize that if you had waited a little longer, you could have gotten a better model.
Sense comentaris
Subscriure's a:
Missatges (Atom)