27 de desembre, 2010

Dos exemples de gestió del multilingüisme

Avui he tramitat l'ESTA (una mena de visat electrònic per als que suposadament no necessiten visat) i he anat a Hisenda i m'he trobat amb dues vivències diferents quant al multilingüisme.





A Hisenda em calia un formulari per pagar-li diners a la potència colonial del sud. Imprès en català? (Abans de decidir com et miren tenen un cert col·lapse mental per triar entre la mirada amb què es mira els terroristes i la que es fa servir per als beneits). I en bilingüe? (Definitivament, la mirada que es mereixen els babaus): paga i calla.



Amb els ianquis, les coses es troben en un altre punt: si mireu la imatge superior, veureu que m'ha rebutjat el nom i l'adreça perquè hi havia caràcters accentuats. Un cop els he desaccentuat, s'han acabat els problemes: pobre Marià Solà, si vol anar als EUA haurà de fer-se dir Maria Sola!!!

La segona imatge encara és més interessant: s'hi pot veure que en generar el formulari han tingut en compte la llengua de les meves preferències (CA) i han intentat intercalar al formulari una relació de malalties físiques i mentals i de problemes amb les drogues que resulta que no existeix en català en llur servidor.



Un deu per qui ha pervist aquesta possibilitat i un zero per a l'informàtic que no ha tingut en compte la possibilitat d'emprar les preferències subsegüents o d'incrustar un missatge genèric o la llista en anglès quan no es troba la de les preferències de l'usuari.

26 de desembre, 2010

Cracòsia


Mentre faig provatures per encabir els trastos dins del límit dels 23 quilos, torno a veure la pel·lícula en què un viatger de Cracòsia (Tom Hanks) queda bloquejat a l'aeroport JFK de Nova York, allà on jo passaré des de les 12h45 del dia 10-1-11 fins a les 19h30 del mateix dia (si tot va bé). Podria ser alliçonador, no?

24 de desembre, 2010

Comença a mitjans d'abril

L'aventura comença a mitjans d'abril del 2010, el dia que vaig conèixer la Lynn i el Michael, els que seran els meus hostes a Portland (Oregon).

Quan comença l'aventura?

Quan puges a l'avió?
Quan trepitges el país que vols visitar?
Quan despenges les maletes de l'armari?
Molts mesos abans, quan quedes amb els amics que visitaràs?

Ja fa dies que arrossego el neguit de l'aventura. I els preparatius són exigents, no deixen massa temps per anar-ho explicant tot a tothom.

Doncs, he decidit crear aquest blog per anar recollint l'aventura de les deu setmanes que seré a cals ianquis.

No cal que expliqui que sóc un viciós dels jocs de paraules: és l'única intenció que cal cercar-li al nom del blog.