27 de desembre, 2010

Dos exemples de gestió del multilingüisme

Avui he tramitat l'ESTA (una mena de visat electrònic per als que suposadament no necessiten visat) i he anat a Hisenda i m'he trobat amb dues vivències diferents quant al multilingüisme.





A Hisenda em calia un formulari per pagar-li diners a la potència colonial del sud. Imprès en català? (Abans de decidir com et miren tenen un cert col·lapse mental per triar entre la mirada amb què es mira els terroristes i la que es fa servir per als beneits). I en bilingüe? (Definitivament, la mirada que es mereixen els babaus): paga i calla.



Amb els ianquis, les coses es troben en un altre punt: si mireu la imatge superior, veureu que m'ha rebutjat el nom i l'adreça perquè hi havia caràcters accentuats. Un cop els he desaccentuat, s'han acabat els problemes: pobre Marià Solà, si vol anar als EUA haurà de fer-se dir Maria Sola!!!

La segona imatge encara és més interessant: s'hi pot veure que en generar el formulari han tingut en compte la llengua de les meves preferències (CA) i han intentat intercalar al formulari una relació de malalties físiques i mentals i de problemes amb les drogues que resulta que no existeix en català en llur servidor.



Un deu per qui ha pervist aquesta possibilitat i un zero per a l'informàtic que no ha tingut en compte la possibilitat d'emprar les preferències subsegüents o d'incrustar un missatge genèric o la llista en anglès quan no es troba la de les preferències de l'usuari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.