El Marcos és el primer, el primer que es va apuntar a fer intercanvis, el que s'ho ha pres més seriosament, el que té una gran motivació per al castellà com a voluntari (és un pintor jubilat) d'una entitat que dóna suport als immigrants llatins. I fa acudits molt graciosos sobre el seu company i com la societat els accepta... La panxa és autèntica (porto tres mesos sense arbitrar ni fer cap exercici substitutiu!). La foto és a la cafeteria Stumptown de SE Division St.
La Gloria, que necessita parlar el castellà per contribuir millor als seus projectes amb Habitat. És capità manaia (mestra prejubilada) i no porta amb gaire sentit de l'humor (a diferència del marit) el fet de sentir-se sovint maltractada pel fet de ser jueva. La foto és a la biblioteca del Nord, part d'una xarxa que ja voldríem tenir a ca nostra, però els polítics estan massa enfeinats demanant resultats com els de Finlàndia i no poden fer la seva feina de crear les condicions per tal que algun dia poguem arribar a aquests resultats...
La gent de la trobada setmanal a l'escola Portlandia, especialment habituals la Joy i el Miguel (de color).
I la Susan, l'organitzadora del Meetup de Scrabble i de la majoria de trobades amb jugadors de Scrabble, que han estat la millor aportació: bons parladors, clars, rics en vocabulari però atents a proposar un sinònim o reformular una construcció fraseològica... Aquesta foto és d'un mall, com diuen ells als centres comercials tipus Illa o Maquinista, on ningú no s'estranya de veure gent jugant a Scrabble, com la cosa més natural del món.
Parlant del mall, anomenat Lloyds, també hi vaig jugar amb el David, un altre exemple de magnífic conversador i aimant de l'escaiença en el parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.