L'agulla és pel vent... Com veieu, ben bé com a ca nostra, que si passen tres cops per setmana ets un afortunat i si plou, oblida-te'n...
He deixat les postals a la una, més o menys i he pensat a fer la foto cap a les cinc de la tarda i ja no hi eren. Doncs, ara caldrà veure quan arriben. Han sortit totes juntes i és de preveure que creuaran l'Atlàntic plegades. Si el meu pessimisme sobre els serveis colonials espanyols no fos justificat, haurien d'arribar al Masnou o a Moià l'endemà d'arribar a Barcelona. S'accepten juguesques.
Pel que fa al contingut, en comptes de postals diferents posant a totes "Hola, estic b. Espero que vosaltres tb. Adéu", he optat per la mateixa postal, que m'ha agradat força, i una part de la història a cadascuna. Si teniu curiositat, només serà qüestió que organitzem un congrés de desxifròlegs de la meva cal·li(és un dir)grafia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.