04 de març, 2011

No hi ha març que no marcegi...

No hi ha març que no marcegi,
boig que no bogegi
ni fill d'ase que no brami.

O sigui, la rotació de la terra (que fa el que li rota).

Se'ns han diluït les esperances de neu, amb un temps grisot i molt inconstant (entre ploure força, no gaire i, a estones, gens), però el sol sol estar amagat.

Bé, seguint amb la rutina, he tingut intercanvis de conversa, he assistit a la projecció d'un documental sobre "The Turandot Project" amb Zubin Mehta que us recomano i he gaudit de tres partides d'escrable; la darrera, sense diccionari, no ha estat ben bé humiliant, però déu-n'hi-do la repassada.

Aquest cap de setmana Portland és la capital interplanetària del Lindy Hop. Es farà una gran ballada pública a la seva plaça major (Pioneer Square), la mateixa on al desembre un pirat va voler fer esclatar una furgoneta plena d'explosius quan la multitud celebrava l'endollada de l'arbre de Nadal...

Abans d'acabar, dos apunts d'esport; el primer és un pla per "get into shape" que diuen en aquest indret: us el publico en un post següent, i feu-ne cas que qui més qui menys té alguna caloria per cremar.

El segon és una continuació del partit de bàsquet dels Franklin Quakers. Diumenge els Kronenthal varen convidar la Rochie, la veïna que té una filla jugant en l'equip i que ens en va parlar. Com que de fet no era una crònica, vaig ometre detalls sobre el joc: que l'equip local jugava quasi exclusivament per a una jugadora, que aquesta jugadora era notable, que els contraris ho varen tanir molt fàcil centrant-se a defensar aquesta jugadora (coses que he vist centenars de vegades quan feia de xofer basquetbolístic de s'altesa imperial).

La Rochie ens va explicar els detalls que no es veuen. La jugadora en qüestió és la segona d'una dinastia familiar (segona en més d'un sentit); la seva mare era l'entrenadora de l'equip local i son pare (de la jugadora) l'entrenador assistent. Que són d'una família nativa americana i que la germana juga al més alt nivell.

Per atzars de la vida, avui al diari la germana és notícia. Amb aquests antecedents, ja em perdonareu que quasi m'ha semblat com si parlessin d'algú de la família.


Apa, i ara us vull tots amb xandall per fer els exercicis que us proposo.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.