Avui la Lynn (que fa vacances aquesta setmana) i el Michael (que en fa sempre) m'han dut al pacífic, a un indret anomenat Cannon Beach.
Pel camí ens ha nevat (se suposa que som a la primavera) i, tot i que el temps no ha acompanyat massa, li he estret la mà al senyor Pacífic. Quasi quatre hores entre anar i tornar, amb un dinar tipus turista però de qualitat. De tornada hem vist rens...
Us en deixo les fotos.
La nevada vista des del cotxe en marxa
Vista llunyana de la costa, on s'endevina al fons el Haystack Rock
El poble i la platja de Cannon Beach abans d'arribar-hi; el poble l'heu de cercar al final de la platja.
La taca que es veu al mig del mar és un far.
N'hi ha per tot arreu, especialment a Portland; són la seva mena de coloms; no consta que hagin actuat a la pen·nícula...
Cannon Beach des de la sorra
Tenen senyalitzada la ruta a seguir si ve un tsunami, no com nosaltres que convertim les estacions de tren en ratoneres, com la de Plaça Catalunya...
La bona notícia és que tenen un tsunami cada tres-cents anys; la mala és que en fa més de tres-cents del darrer (dels grossos, el que els va arribar rebotat del Japó l'altre dia no el compten).
Per acabar, ja que som a la primavera, un gelat de liquorice o regalèssia, el rei dels gelats, malgrat que les multituds es deixen entabanar per la xocolata...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.