Això dels coneguts i saludats dóna fins per ser el nom d'un blog. I si ho cerqueu a cal Google us donarà una barbaritat de resultats.
Aquí, ho tenen molt viu, almenys als barris. Et creues amb un perfecte desconegut quan vas a agafar el bus i et saluda com qui res. És clar, passats tres dies quasi el consideres de la família. He pogut veure que és bastant intergeneracional, tant el fer-ho en les zones residencials com el no fer-ho al centre.
A totes les botigues i centres comercials, quan entres et ve corrents el dependent més proper i et saluda i se't posa a disposició. Si dius que només vols mirar, s'esfumen i si els demanes per un producte d'una altra secció, tant si és al passadís del costat com a la banda més remota, et diuen que els segueixis i no s'aturen fins que tens el producte ben bé als nassos.
I els conductors de l'autobús (amb temperatures exteriors entre tres i sis graus van ben frescos, sovint amb pantalons curts i camisa estival) sembla que hagin retrobat un amic que creguessin perdut al Krakatoa...
O sigui que ja tinc una bona colla de saludats portlandesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.