Aquesta setmana m'he perdut una conferència pel merder de la neu (potser s'hauria de dir "never", el merder de la neu). A una altra sobre el tràfic dels drets sobre el CO2 no hi vaig assistir però després que en Michael i la Lynn en tornessin vàrem fer tot un fòrum sobre el tema, en què, com qualsevol altre, el Michael s'ho ha llegit tot (la vida del jubilat...).
Avui sí que he pogut assistir a una conferència sobre música i sostenibilitat. L'ha feta el dr. Jeff Titon, de la Brown University, que té un blog sobre el tema.
La xerrada ha estat força interessant i l'he seguida prou bé. O sigui que el fet que m'hagi sobrat perquè no s'aguanta ni amb cola l'aguabarreig de la música i la sostenibilitat crec que no es deu a que no ho hagi entès. En tot cas, us convido a mirar-vos el seu blog i ha m'ho direu.
A mi m'ha semblat molt bé que justifiqués que la preservació del patrimoni cultural és una obligació dels poders públics i un dret de les generacions futures, però no cal barrejar-hi les modes vés a saber si efímeres...
Ha fet servir el concepte de soundscape, paral·lel al de landscape. M'ha semblat una observació interessant, perquè sovint s'ha dit que certs indrets o ciutats tenen remors característiques. Per nostrar-ho amb un joc de paraules com el seu, podríem proposar el terme "horitsò" per a "soundscape". Potser ho consultaré amb el coixí, que aquí diuen "sleep on it".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.