El camí del nirvana de la reentruitació (per als patates de la ceba) passa per afegir noves habilitats culinàries sense esperar a vides successives. Heus ací la meva primera escalivada. Crec que ha quedat poc feta i per això m'ha costat déu i ajut (però sense ambdues coses) arrancar-ne la pell com deia la recepta. La propera vegada els deixaré més temps, que això de ser orgànics sembla que els fa més durs de pelar...
No podeu comparar la meva segona truita amb la primera perquè va fondre el negatiu, però podeu veure que, després de proveir-me d'una paella lleugera i antiadhesiva, això ha estat bufar i fer truites:
Si després de recórrer tots els magatzems no tenen tombatruites (què espera la Genialitat a promoure l'exportació massiva de tombatruites -milers de llocs de treball-, la fira internacional del disseny del tombatruites, el saló mundial del tombatruites sostenible, que pugui fer ensems de parabòlica portàtil i de placa solar, i el campionat mundial de tombatruites-boomerang?), només cal que a ca l'IKEA compreu una taula de tallar embotits i la reconvertiu en tombatruites amb un xic de cinta americana...
Vista lateral del magnífic tombatruites a la portlandesa:
En resum, que ja em podeu anar passant receptes de poca estona i microones, que haig d'aprofitar que els conills d'Índies (mai tan ben dit) estan frisosos de menjar alguna cosa diferent i tinc cua de preten-dents aspirant a clavar les ídems en les meves obres i les meves sobres.
Si a més d'amanir l'escalivada amb oli d'oliva amanim la sobretaula del dinar amb Scrabble, el resultat pot ser òptim (una partida perduda -malgrat dos escrables propis- amb arrissada a traïció i l'altra guanyada en un final agònic sense intercanvi de presoners ni supervivents)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.