Sords, ciclistes i esquirols

Anar amb bicicleta per aquesta ciutat (que no vol dir que no estigui fent els deures) permet gaudir de les diferències amb les nostres ciutats. Et pots trobar una església (n'hi ha de tres-centes confessions diferents, totes fan patxoca, deuen donar feina a molta gent) on ofereixen ioga i segurament tenen algun servei catequístic per a nens sords:


L'església es denomina per algun Sant de Gal·les

i al carrer avisen els conductors que no es refiïn que el clàxon dissuadeixi les criatures de posar-se en perill...

...perill que també representen els ciclistes quan hi ha el símbol de carrer preferent per a ciclistes (deixeu-vos de fer filigranes esquivant els cotxes aparcats al carril anorèctic de BCN).

Però el premi especial del jurat se l'endú un signe oficiós penjat per algun zoòfil (en el bon sentit de la paraula).

Aquest matí (d'ací) hem tingut una videoconferència amb la gent del meu laboratori que ha servit per tal que jo pogués seguir el seminari sobre la pronúncia dels noms forasters en les transmissions esportives, amb el Puyal i el Torquemada de convidats. L'única cosa interessant que feien aquest mes a Catalunya i no me la perdo... potser em costarà tornar, si m'ho poseu tan fàcil!