Un cop de mà, demà o avui...

Ei, gentalla i menudalla, què passa amb vosaltres, que només em segueixen la Isabel, l'Esther i la Maria Teresa?

Espero que no, perquè em vull estalviar explicar la història deu vegades quan torni (deliberat ús del subjuntiu, veurem qui ha fet els deures...).

Ara us vull demanar un cop de mà. Aquesta gent, especialment la Lynn i el Michael, s'han desviscut i no es cansen de fer-ho per fer-me sentir com a casa, fins a un punt que em fa sentir aclaparat. No sóc conscient d'haver fet ni la meitat per a ells quan varen ser a casa, però es veu que tampoc no és fàcil posar-se a la pell dels altres per experimentar com perceben el que tu fas per a ells.

En tot cas, tinc claríssim com es deixen correspondre: són tots dos junts encara més desastrosos que jo a la cuina i una simple truita de patates o un puré de carbassó els han celebrat com si l'Adrià (el cuiner, no el nebot) en persona els hagués servit. De manera que m'ajudareu de veres si en proporcioneu receptes de bon fer (el meu curs de tècniques culinàries va arribar fins al nivell de "saber detectar si l'aigua està arrencant el bull").

Convé que no requereixin ingredients massa mediterranis ni habilitats rebuscades (com ara fer una beixamel o lligar l'allioli...).

Puc comptar-hi? Per motivar-vos, us incloc la foto amb què la Lynn va considerar ahir que havia d'immortalitzar el combinat d'escalivada i truita que va amenitzar la nostra xerrada sobre els drets dels animals (inclosos els pollastres que formen part del menjar per a gossos), l'anglès de Xèkspir, el preu dels pisos i les diferències entre els tipus de fruits secs que gastem nosaltres o ells (amb una intensa discussió teològica sobre si els peanuts -literalment "nous de pèsol" o "nous apesolades"-, o sigui cacauets, mereixen ser a la secció de fruits secs, atès que són llegums, a més de ser la via en què el profeta Snoopy difon les seves màximes...)



La veritat és que va quedar de primera i que només desentonava el calendari, però aquí van en pantalons curts o en minifaldilla si el termòmetre no baixa de zero (per a ells trenta-tres, que sembla que no fa tan fred com si dius zero...), o sigui que un sopar fred els deixa tan frescos, no els fa ni fred ni calor...