Començant la familiarització

Vejam si ho encabiré tot en poques paraules: porto dos dies seguits sense parar.

Estic instal·lat molt al meu gust, encara que les finestres no tenen cortines: hi ha només 60 dies a l'any que no plou, de manera que tampoc és que es noti massa. Podria dir moltes coses sobre les diferències culturals que m'han sorprès més, però les aniré acumulant per a posts específics.

Les fotos són de la meva primera sortida per explorar els voltants, centrada en el Mont Taber, amb dipòsits d'aigua i una vista magnífica sobre la boira que dominava la ciutat. L'anècdota eren les sirenes dels vaixells que accedien a l'ídem de Portland a través del riu, que és un afluent del Columbia.

El transport públic està a l'alçada i és de bon to donar-li les gràcies al conductor quan baixes per haver-te obert la porta. Els busos duen al davant una gàbia per penjar-hi les bicis, car sovint l'única manera de poder tornar a casa amb la bici és carregant-la al bus (les gelades són de cristall de Bohèmia - en diuen sleet, però amb el matís que genera un gel traïdoríssim que fa molt arriscat caminar).

Un cert galimaties amb la manera de denominar els carrers (un altre dia en parlo), però t'hi orientes ràpid. Si, a més, duus a la butxaca un android amb brúixola, gps, google maps i google navigation, resulta difícil perdre's.

Portland es considera la capital de l'ecologisme ianqui i es nota en un munt de detalls. Hi ha supermercats dels grossos on tot és orgànic (no sé si és la seva manera de dir bio o si té algun matís que se m'escapa) i costa, si n'hi ha, de trobar el producte diguem-ne degradant. També als establiments culinaris hi ha tota classe d'ofertes específiques per a celíacs, vegans...

Avui he anat a la PSU (Universitat pública de l'estat a Portland) per primer cop i he aprofitat per assistir a un concert de flauta. Després la Lynn m'ha fet de cicerone pel centre de Portland, inclosa la llibreria més gran de l'estat i matriu d'una cadena extensa: Powells, d'unes dimensions com can Jorba amb llibres nous i de segona mà...

I al vespre he assistit a una sessió de teatre amater (Fabra dixit) amb dues peces d'un acte (Albee i Pinter): de la primera n'he pescat un 10% i de la segona un 15%, però m'ha interessat molt i a més això serà una constant, atès el marcat caràcter de la variant nord-occidental de l'anglès americà...

Bé, per avui, prou... que ací és més de mitjanit i a BCN les 9 del matí i no pot ser que surtin tan tard les notícies transatlàntiques...

PS Se m'ha penjat dos cops en venjança quan he intentant penjar les fotos. El publico ara que ja he dormit i tinc més corda (són les 7, les 16 a BCN) i un cop publicat miraré d'afegir-hi les fotos.