Plou, mi, fa, sol...

No és que faci mal temps (de fet, tenim menys fred que a BCN, segons la xarxa), però el que aquesta bona gent entenen per bon temps és que no estigui diluviant. Un d'aquest dies hi va haver una llambregada de cel (que no de sol; després de pluja i núvols, un tros de cel et pot enlluernar). Els autobusos et recorden que no et deixis el paraigua i el servei on reclamar-lo si te l'has deixat:





Ahir vaig tenir un sopar de benvinguda, amb el Chris, la Véronique, el Michael, jo mateix i la Ricky; la Lynn surt a la segona foto. El meu anglès va resistir la majoria de les andanades, menys les del Chris, que no hi havia manera de saber si havia dit un mot de dotze síl·labes o sis de dues...



Aquesta la vaig fer jo, vejam si trobeu les disset diferències:



I per recollir alguna anècdota de les que em van passant o coses que em criden l'atenció, un parell d'apuntament:

Oregon es considera un dels estats més progressistes dels EUA. Doncs, tothom troba adequat que el governador de l'estat, fins quan rendeix honors a la bandera, vagi en texans... i per als fanàtics d'aconseguir resultats escolars propis de Finlàndia amb pressupostos i infraestructures de Burundi, els horaris de la biblioteca central: dilluns de 10 a 18, dimarts i dimecres de 10 a 20, de dijous a dissabte de 10 a 18 i diumenges de 12 a 17h. I a la xarxa de 18 altres biblioteques del comtat són semblants.